Estudi bioacústic sobre la riquesa i l’abundància d’espècies de ratpenats a l'Espai d’Interès Natural de les Obagues del Corb

Abstract

Bio-acoustic study on the richness and abundance of bats in the Natural Interest Site Les Obagues del Corb
In summer 2021, ultrasound recordings were carried out at 16 points in the Natural Interest Site (EIN) Les Obagues del Corb (Catalonia) in order to determine the composition of chiropteran communities in this protected natural space. We recorded a total of 11 species or phonic groups, with an average of 5.9 species per point and an average abundance of 20%. The most widespread species were the common pipistrelle Pipistrellus pipistrellus and Kulh's pipistrelle Pipistrellus kuhlii, both almost ubiquitous and locally abundant, followed at some distance by the Soprano pipistrelle/Schreiber's bent-winged bat phonic pair Pipistrellus pygmaeus/Miniopterus schreibersii and the serotine Eptesicus serotinus. The greater horseshoe bat Rhinolophus ferrumequinum and the Bbrbastelle Barbastella barbastellus were also relatively well distributed although their abundance was lower. This work reveals the presence of a rich community of chiropterans in the Les Obagues del Corb, and indicates the need for studies and protection from possible impacts in the future.

Key words: EIN Les Obagues del Corb, Bats, Chiroptera, Abundance estimates

Resumen

Estudio bioacústico sobre la riqueza y la abundancia de murciélagos en el Espacio de Interés Natural de Les Obagues del Corb
En verano de 2021 se llevaron a cabo grabaciones de ultrasonidos en 16 puntos del Espacio de Interés Natural (EIN) de Les Obagues del Corb (Cataluña), para describir la composición de la comunidad de quirópteros en este espacio natural protegido. Se registraron un total de 11 especies o grupos fónicos distintos, con una media de 5,9 especies por punto y una abundancia media del 20%. Las especies más extendidas fueron el murciélago enano Pipistrellus pipistrellus y el de borde claro Pipistrellus kuhlii, ambas casi omnipresentes y puntualmente muy abundantes, seguidas a cierta distancia por el par de especies acústico formado por el murciélago de Cabrera Pipistrellus pygmaeus y el murciélago de cueva Miniopterus schreibersii, y por el murciélago hortelano Eptesicus serotinus. También se encontraron relativamente bien repartidos el murciélago de herradura grande Rhinolophus ferrumequinum y la barbastela Barbastella barbastellus. Este trabajo revela la presencia de una rica comunidad de quirópteros en Les Obagues del Corb, que habrá que seguir estudiando y protegiendo de posibles impactos en el futuro.

Palabras clave: EIN Les Obagues del Corb, Murciélagos, Quirópteros, Estimación de abundancia

Resum

Estudi bioacústic sobre la riquesa i l'abundància de ratpenats a l'Espai d’Interès Natural de les Obagues del Corb
L'estiu de 2021 es van dur a terme gravacions d'ultrasons en 16 punts de l'Espai d'Interès Natural (EIN) de les Obagues del Corb (Catalunya), per tal de descriure la composició de les comunitats de quiròpters en aquest espai natural protegit. Es van registrar un total d'11 espècies o grups fònics diferents, amb una mitjana de 5,9 espècies per punt i una abundància del 20%. Les espècies més esteses foren la pipistrel·la comuna Pipistrellus pipistrellus i la de vores clares Pipistrellus kuhlii, les dues gairebé omnipresents i puntualment molt abundants, seguides a certa distància per la parella acústica formada per la pipistrel·la nana Pipistrellus pygmaeus i el ratpenat de cova de Schreibers Miniopterus schreibersii, i pel ratpenat dels graners eurasiàtic Eptesicus serotinus. També es van trobar relativament ben escampats la ferradura grossa Rhinolophus ferrumequinum i el ratpenat de bosc europeu Barbastella barbastellus. Aquest treball revela la presència d'una rica comunitat de quiròpters a les Obagues del Corb, que caldrà seguir estudiant i protegint de possibles impactes en el futur.

Paraules clau: EIN les Obagues del Corb, Ratpenats, Quiròpters, Estimació d'abundància

Introducció

Malgrat els notables avenços de les darreres dècades pel que fa a l'estudi i al seguiment de les poblacions de ratpenats a Catalunya (Serra-Cobo et al. 2009, Flaquer i Puig 2012, Tuneu-Corral et al. 2020), el coneixement sobre la distribució, l'abundància i l'ecologia dels quiròpters en ambients mediterranis continua sent fragmentari (Massaad et al. 2022). Els ratpenats que viuen a Catalunya són tots insectívors, alguns amb uns requeriments d'hàbitat restringits (Flaquer i Puig 2012), de manera que la seva presència i abundància poden ser indicadors de l'existència de condicions ambientals determinades més o menys precises (López-Roig et al. 2024, López-Bosch et al. 2024). Per tant, si bé la descripció i el coneixement quantitatiu de la fauna de quiròpters haurien de constituir un element de diagnosi essencial en els espais protegits, aquest aspecte ha quedat sovint oblidat en la planificació dels espais naturals, sens dubte a causa dels costums nocturns i reservats d'aquests animals, que en dificulten l'observació i l'estudi.

Aquest és el cas de l'Espai d'Interès Natural de les Obagues del Corb (latitud: 41º 32' 29'', longitud: 1º 15' 24''), un espai protegit de 2.270 hectàrees inclòs al Catàleg d'Espais d'Interès Natural (EIN ES5140021, Generalitat de Catalunya 1992) i a la Xarxa Natura 2000. Està situat a la Baixa Segarra (Catalunya), al nord de la comarca administrativa de la Conca de Barberà, a la capçalera del riu Corb, entre 600 i 900 metres d'altitud respecte al nivell del mar. És un espai de caràcter eminentment forestal, on destaquen la presència de boscos de pinassa Pinus nigra, un hàbitat d'interès comunitari (HIC9530) (Carreras et al. 2015), i de boscos de roure de fulla petita Quercus faginea, en un entorn relativament continental, alternats amb conreus de cereals. L'espai s'estructura al llarg del curs alt del riu Corb i del riu Seniol, el seu afluent principal, els quals estan fistonejats per retalls de bosc de ribera, constituïts principalment per freixes Fraxinus angustifolia i àlbers Populus alba. El conjunt de boscos presents en aquest espai natural constitueix una massa de bosc relativament extensa, particularment interessant per als ratpenats forestals, un grup de quiròpters que desenvolupen tot el cicle vital i les activitats al bosc. Per aquest motiu, els ratpenats forestals depenen de la presència de boscos vells i madurs –on tenen abundància de refugis i d'aliment– per establir les seves poblacions. D'aquesta menera, la presència d'aquests quiròpters constitueix un indicador de la qualitat de maduresa de les masses forestals que habiten (Guixé i Camprodon 2018). Tanmateix, les pràctiques silvícoles poc sostenibles (Mañosa 2019) o la creixent presència d'aerogeneradors (Dietz i Kiefer 2017) als voltants de les Obagues del Corb podrien representar un perill per a algunes d'aquestes espècies. Malgrat que és un espai protegit, no hi ha cap inventari publicat sobre la fauna de quiròpters de la zona, tot i que al llarg de les darreres dècades l'autor ha registrat directament la presència de fins a vuit espècies de ratpenats identificats en mines, golfes, cabanes, habitatges o altres construccions humanes: la pipistrel·la comuna Pipistrellus pipistrellus, la pipistrel·la de vores clares Pipistrellus kuhlii, la ferradura grossa Rhinolophus ferrumequinum, la ferradura petita Rhinolophus hipposideros, el ratpenat dels graners eurasiàtic Eptesicus serotinus, l'orellut gris Plecotus austriacus, el ratpenat de bosc europeu Barbastella barbastellus i el rater d'orelles dentades Myotis emarginatus. Tanmateix, es desconeixia quina era l'abundància d'aquestes espècies a la zona i no es disposava de cap estudi de base que servís de referència per a fer planificacions o avaluacions en el futur. L'aparició d'aparells capaços de fer audibles els ultrasons emesos pels ratpenats, enregistrar-los i analitzar-los, i que permeten distingir entre diferents espècies o grups fònics sense la necessitat d'accedir als refugis o de capturar els animals (Flaquer i Puig 2012, www.ratpenats.org), ha obert la possibilitat d'omplir aquest buit. Aquestes tecnologies permeten descriure i avaluar la composició de les comunitats de quiròpters de manera acurada amb relativament poc esforç, així com dur a terme estudis sobre diferents aspectes de les poblacions, com ara la selecció d'hàbitat, les dinàmiques poblacionals o els serveis ecosistèmics (Tuneu-Corral et al. 2020), tal com fa dècades que ja es fa amb ocells, papallones o micromamífers (Torre et al. 2021), especialment en espais naturals protegits. En aquest context, l'objectiu del present treball ha estat dur a terme una prospecció bioacústica de la fauna de ratpenats de les Obagues del Corb, especialment de cara a determinar la presència i abundància relativa de les diferents espècies.

Material i mètodes

Entre els mesos de maig i setembre de 2021, es van fer gravacions nocturnes en 16 punts diferents repartits per l'EIN de les Obagues del Corb i per les zones immediatament adjacents, mirant de capturar el màxim de diversitat d'hàbitats de la zona (fig. 1). El mostratge no va ser aleatori ni estratificat, sinó que, atès que el que es pretenia era detectar el màxim d'espècies presents al conjunt de l'espai, els punts es van seleccionar de manera que quedessin repartits per tota l'àrea d'estudi i que en conjunt incloguessin els hàbitats més representatius del conjunt de l'espai: boscos de pinassa, de pi roig Pinus sylvestris, de roure i de pi blanc Pinus halepensis, bosc de ribera, zones de conreu i àrees semiobertes, així com àrees properes a ambients urbans, cabanes o cavitats que poguessin servir de refugi per als ratpenats. Si bé en estudis bioacústics de ratpenats és habitual expressar l'abundància de les diferents espècies o grups fònics com a nombre de crits o passades per minut, comptant el nombre de crits o passades en fragments de gravacions de 5'' obtinguts en sessions de gravació de nits senceres i durant més d'una nit (www.ratpenats.org), atesa la naturalesa preliminar del present treball i les limitacions de temps i recursos per a processar les gravacions, es va optar per fer un mostratge menys intensiu i per utilitzar un descriptor de l'abundància més senzill. Aquest descriptor empra fragments de gravació més llargs (30'') i es basa en la proporció de fragments enregistrats en què apareix cada espècie o grup fònic, i no en el comptatge del nombre de crits, cosa que requeriria molt més temps i experiència. Així, en cada punt, es va fer una única sessió de gravació contínua, des de poc abans de la posta del sol fins al cap de sis hores (de 19.00 h a 1.00 h, hora solar, aproximadament) (taula 1). Les gravacions es van dur a terme utilitzant aparells de gravació autònoma AudioMoth (Hill et al. 2018), configurats per a enregistrar a màxima potència (opció High del paràmetre Gain de l'AudioMoth Configuration App, versió l.2.5; www.openacusticdevices.info) i amb una freqüència de mostratge de 384 KHz, a fi d'enregistrar els ultrasons de més freqüència emesos per algunes espècies. L'anàlisi de les gravacions obtingudes es va fer utilitzant el programari Kaleidoscope, de Wildlife Acoustics Inc. La identificació dels crits es va fer de manera manual utilitzant les guies de Flaquer i Puig (2012), Barataud (2020) i Russ (2021), així com els criteris descrits a www.ratpenats.org. Per a expressar l'abundància i la freqüència relativa d'aparició de les diferents espècies, es va dividir cada sessió de gravació en fragments de so de 30'', cadascun desat com un fitxer en format WAV. En cada fragment, es va determinar la presència/absència de crits de les diferents espècies o grups fònics, i es va considerar cada presència com un únic contacte (independentment del nombre de crits). D'aquesta manera, per cada espècie/grup fònic i punt es va calcular un índex d'abundància (% de temps), estimat com el percentatge de fragments en què cada espècie apareix enregistrada respecte del nombre total de fragments que conté cada sessió. Així mateix, per a cada espècie o grup fònic es va calcular un índex de presència, com el percentatge de punts mostrejats en què apareix cadascun. Finalment, es va calcular la freqüència relativa de cada espècie o grup fònic, com el percentatge de contactes de cada espècie o grup fònic respecte del nombre total de contactes identificats, per a obtenir una idea de la composició relativa de la comunitat.

Resultats

Es van aconseguir 10.581 fitxers de so de 30'' (en total, més de 88 hores de gravació efectiva), amb un total de 2.125 registres de ratpenats (cosa que representa 0,40 registres/minut de gravació), 2.010 dels quals es van poder assignar a una espècie, grup fònic o gènere determinats (annex 1). Es van detectar entre 2 i 10 espècies de ratpenats en cada punt prospectat, tot i que el més freqüent era trobar-ne entre 5 i 7 (mitjana = 5,87 ± 2,47 DE, fig. 2). Les abundàncies puntuals van oscil·lar entre l'1% i el 82% (mitjana = 20,1% ± 14,3% DE, fig. 3). Es van identificar amb seguretat nou espècies o grups fònics de ratpenats, així com una o dues més del gènere Myotis i una o dues més del gènere Nyctalus. Les abundàncies específiques van oscil·lar entre el 0,1% i el 9,7% (taula 1). L'espècie més abundant i més ben repartida fou la pipistrel·la comuna Pipistrellus pipistrellus, que va aparèixer en tots els punts mostrejats, si bé amb abundàncies força variables, però puntualment força elevades. La segona més freqüent i més abundant fou la pipistrel·la de vores clares Pipistrellus kuhlii, que va aparèixer en més de tres quartes parts dels punts de mostratge. Si bé pot arribar a ser localment tan abundant com la pipistrella comuna, la seva abundància va ser, de mitjana, tan sols de l'ordre de la meitat de la primera. El grup fònic format per la pipistrel·la nana Pipistrellus pygmaeus i el ratpenat de cova de Schreibers Miniopterus schreibersii aparegué en poc més de la meitat dels punts i la seva abundància va ser força inferior a la de les dues anteriors però, tot i això, fou el tercer grup abundant. La tercera posició pel que fa a la freqüència d'aparició l'ocupà el ratpenat dels graners eurasiàtic Eptesicus serotinus, relativament freqüent. Cal puntualitzar, però, que els crits etiquetats com a Eptesicus es poden confondre amb alguns crits del gènere Nyctalus (Flaquer i Puig 2012, Dietz i Kiefer 2017), per la qual cosa no es pot descartar que l'abundància del ratpenat dels graners hagi estat sobreestimada, en detriment de la dels nòctuls Nyctalus spp. La resta d'espècies van aparèixer amb abundàncies inferiors a l'1%, però, tot i això, totes presentaven freqüències d'aparició d'entre el 20 % i el 50 % dels punts mostrejats, cosa que indica que estan relativament ben esteses en el territori mostrejat. Entre aquestes, destaquen, pel seu interès, la ferradura grossa Rhinolophus ferrumequinum i el ratpenat de bosc europeu Barbastella barbastellus, tots dos presents en gairebé la meitat o més dels punts mostrejats. Tot i que no hem pogut determinar les espècies, els raters, del gènere Myotis, també estan força ben repartits per la zona. En canvi, el ratpenat cuallarg europeu Tadarida teniotis i els nòctuls serien les espècies menys abundants i esteses, tot i que, pels motius esmentats més amunt, aquests darrers podrien haver estat infravalorats en benefici del ratpenat dels graners. Les espècies o grups fònics més freqüentment detectats també han estat els més abundants (fig. 4).

Discussió

Malgrat les limitacions en l'esforç de prospecció i la metodologia simplificada del mostratge, que impedeix fer comparacions directes amb els índexs obtinguts en treballs similars, hem obtingut unes estimacions d'abundància quantitatives que ens permeten oferir una primera aproximació a la composició de la fauna de quiròpters de l'EIN de les Obagues del Corb. Sens dubte, el fet de limitar el mostratge només a les sis hores posteriors a la posta del sol i el fet de disposar de registres d'una sola nit per punt, obtinguts al llarg de cinc mesos, impedeixen fer comparacions directes entre punts, hàbitats o espècies, atès el baix esforç mostral i els biaixos inherents als diferents moments de mostratge. Tot i això, la utilització de gravadores ha estat un mitjà molt efectiu que ens ha permès obtenir una primera aproximació a l'abundància relativa de les diferents espècies o grups fònics de quiròpters en aquest espai natural, cosa que permetrà avançar en el coneixement i la protecció d'aquests animals. S'han detectat totes les espècies que ja se sabia que habitaven les Obagues del Corb, tret de l'orellut gris. Aquest fet cal atribuir-lo a la baixa potència dels sons que emeten les espècies del gènere Plecotus, cosa que en dificulta la detecció amb gravadores autònomes (Russ 2021). A més, la utilització de gravadores ha permès afegir alguns taxons fins ara no citats amb seguretat a les Obagues del Corb, com ara la pipistrel·la nana i el ratpenat de cova de Schreibers, el ratpenat muntanyenc comú Hypsugo savii, els nòctuls Nyctalus sp. o el ratpenat cuallarg europeu Tadarida teniotis.

Aquest estudi indica que les Obagues del Corb acullen una fauna de quiròpters rica i diversa, en què la major part d'espècies fins ara localitzades estan raonablement ben repartides per tot l'espai natural i hi són relativament comunes. Les diferències de detectabilitat entre espècies, l'absència d'un mostratge proporcional entre els diferents hàbitats, el fet que cada punt hagi estat mostrejat tan sols una única nit i el fet que el període de mostratge s'hagi dilatat al llarg de més de cinc mesos impedeixen fer una comparació directa de la riquesa i l'abundància d'espècies entre punts o hàbitats, ja que, sens dubte, els valors obtinguts en cada punt poden estar molt influenciats per les èpoques en què s'han mostrejat, que van des dels períodes reproductors fins als períodes migratoris. Igualment, aquests biaixos obliguen a ser prudents a l'hora de fer comparacions amb els resultats d'altres estudis similars. Tot i això, les freqüències relatives d'aparició de les diferents espècies semblen correspondre's força bé amb els graus d'especialització descrits per Tuneu-Corral et al. (2020), de manera que són més abundants les espècies més generalistes (gèneres Pipistrellus o Eptesicus) i menys les de requeriments més estrictes. Cal destacar, però, la bona freqüència d'aparició d'alguns d'aquests especialistes, sobretot el gènere Myotis i, específicament, el ratpenat de bosc europeu Barbastella barbastellus, considerat un dels més destacats especialistes forestals (Guixé i Camprodon 2018, Tuneu-Corral et al. 2020). Aquest fet posa de manifest que els boscos de les Obagues del Corb presenten uns hàbitats forestals amb un grau de maduresa satisfactori en relació amb els requeriments d'aquesta espècie i, possiblement, d'altres quiròpters forestals. En aquest sentit, és imprescindible que en aquest espai protegit es desenvolupin plans de gestió que garanteixin la conservació d'aquestes masses de bosc aparentment ben preservades.

La riquesa d'espècies en els diferents punts mostrejats, que oscil ·la entre 2 i 10 espècies, és relativament elevada en comparació dels resultats obtinguts en boscos litorals i prelitorals de Catalunya per Flaquer et al. (2007) (de 1 a 6 espècies), però inferior als valors registrats per Massaad et al. (2022) en boscos mediterranis. En comparació de l'estudi de Flaquer et al. (2007), en què es descriu la composició de les comunitat acústica de quiròpters dels boscos mediterranis costaners de Catalunya, la comunitat bioacústica de quiròpters de les Obagues del Corb conté una proporció lleugerament més elevada de pipistrelles, especialment la comuna i la de vores clares, mentre que el grup fònic format per la pipistrel·la nana i el ratpenat de cova, dominant als boscos mediterranis estudiats per Flaquer et al. (2007), hi seria força més escàs. Potser aquest fet reflecteix la preferència del ratpenat de cova pels hàbitats costaners (Flaquer i Puig 2012). Destaca, també en termes relatius, l'abundància del ratpenat de bosc i de les ferradures, i l'escassedat del ratpenat cuallarg europeu, dels nòctuls i dels raters.

Conclusions

La utilització d'aparells de gravació d'ultrasons de baix cost s'ha revelat com una forma relativament poc costosa en termes econòmics i de temps per a obtenir una primera descripció de la comunitat de quiròpters presents a l'EIN de les Obagues del Corb, un espai natural protegit del qual encara no es disposava d'un inventari detallat de ratpenats. Tanmateix, és necessari complementar aquest estudi amb tècniques de seguiment més directes (captures, caixes niu, prospeccions de cavitats i refugis) que permetin completar el coneixement de la composició d'espècies. Així mateix, caldria prosseguir el mostratge per a obtenir gravacions de les espècies al llarg de tot l'any i en un nombre més elevat de punts i aprofundir en el coneixement de la biologia i l'ecologia dels quiròpters de la zona, especialment pel que fa a la dinàmica estacional de la comunitat i als requeriments d'hàbitat, així com a la resposta a possibles impactes. Aquest estudi mostra que les Obagues del Corb acullen una rica i diversa comunitat de quiròpters. El desenvolupament de centrals de producció d'energia eòlica o els aprofitaments forestals podrien tenir impactes negatius per a aquestes poblacions. Esperem que el coneixement de la distribució i l'abundància de les espècies de ratpenats a la zona ajudi a planificar d'una manera sostenible i responsable el desenvolupament d'aquestes activitats.

Referències

Barataud M, 2020. Écologie acoustique des chiroptères d'Europe. Biotope éditions, Paris.

Carreras J, Farré A, Vigo J (Eds), 2015. Manual dels hàbitats de Catalunya, Vol. VI. 4 Boscos. Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Generalitat de Catalunya.

Dietz C, Kiefer A, 2017. Murciélagos de Europa. Omega, Barcelona.

Flaquer C, Puig X, 2012. Els ratpenats de Catalunya. Brau edicions, Figueres.

Flaquer C, Torre I, Arrizabalaga A, 2007. Comparison of sampling methods for inventory of bat communities. Journal of Mammalogy 88, 526-533. DOI: 10.1644/06-MAMM-A-135R1.1

Generalitat de Catalunya, 1992. Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. Document Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Guixé D, Camprodón J (Eds), 2018. Manual de conservación y seguimiento de los quirópteros forestales. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Ministerio para la Transición Ecológica, Madrid.

Hill AP, Prince P, Piña Covarrubias E, Doncaster CP, Snaddon JL, Rogers A, 2018. AudioMoth: evaluation of a smart open acoustic device for monitoring biodiversity and the environment. Methods in Ecology and Evolution 9, 1199-1211. DOI: 10.1111/2041-210X.12955

López-Bosch  D, Blanch E,  Páramo  F, Flaquer-Sánchez C,  López-Baucells A, 2024. What you hear may not be what you see: Potential of citizen science methods to use bats as riverine forest quality indicators. River Research and Applications 40, 92-106. DOI: 10.1002/rra.4211

López-Roig M, Piera E, Serra-Cobo J, 2024. Thinner bats to face hibernation as response to climate warming. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-024-52459-9

Mañosa S, 2019. En perill els boscos singulars de les Obagues del Corb. L'Agró Negre 37, 13-15.

Massaad M, Da Silveira Bueno R, Bentaleb I, La Mantia T, 2022. Priorities and gaps in Mediterranean bat research evidence: a systematic review for the early twenty-first century. Hystrix, the Italian Journal of Mammalogy 33, 113-122. DOI: 10.4404/hystrix-00534-2022

Russ J (Ed), 2021. Bat Calls of Britain and Europe. Pelagic Publishing, Exeter.

Serra-Cobo J, López-Roig M, Bayer X, Amengual B, Guash C, 2009. Ratpenats: ciència i mite. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.

Torre I, López-Baucells A, Stefanescu C, Freixas L, Flaquer C, Bartrina C, Coronado A, López-Bosch D, Mas M, Míguez S, Muñoz J, Páramo F, Puig-Montserrat X, Tuneu-Corral C, Ubach A, Arrizabalaga A, 2021. Concurrent butterfly, bat and small mammal monitoring programmes using citizen science in Catalonia (NE Spain): a historical review and tuture directions. Diversity 13, 454. DOI: 10.3390/d13090454

Tuneu-Corral C, Puig-Montserrat X, Flaquer C, Mas M, Budinski I, López-Baucells A, 2020. Ecological indices in long-term acoustic bat surveys for assessing and monitoring bats'responses to climatic and land-cover changes. Ecological Indicators 110, 105849. DOI: 10.1016/j.ecolind.2019.105849